Navegant pel laberint moral de la fecundació in vitro: una mirada a la infertilitat, la fe i les eleccions ètiques.

Amanda i Jeff Walker van recórrer a la fecundació in vitro per a tenir un nadó però es van quedar amb embrions sobrants, mentre que Tori i Sam Earle \"van adoptar\" un embrió congelat 20 anys abans per una altra parella. Matthew Eppinette i la seva esposa van decidir no fer ús de la fecundació in vitro per motius ètics i no tenen fills propis. Tots ells tenen una fervent fe cristiana i creuen que la vida comença en o al voltant de la concepció, tot confrontant preguntes difícils sobre com construir una família en concordança amb les seves creences i si la fecundació in vitro és una opció ètica.

La disputa reflecteix el conflicte secular entre la fe i la ciència en el nucli de la recent polèmica de la fecundació in vitro a Alabama, on el Tribunal Suprem de l'estat va dictaminar que els embrions congelats tenen l'estatus legal de nens. Això va causar que grans clíniques aturessin els serveis de fecundació in vitro, generant una resposta negativa. Els líders estatals van concebre una solució temporal que protegia les clíniques de responsabilitats però no abordava l'estatus legal dels embrions creats en els laboratoris de fecundació in vitro, provocant que senadors dels EUA de diferents partits proposessin lleis per protegir la fecundació in vitro a escala nacional.

Laurie Zoloth, professor de religió i ètica, comenta que els debats sobre aquest procediment mèdic toquen dues idees fonamentals per a la democràcia americana: la llibertat de religió i qui compta com a persona completa. Diversos creients tenen opinions diferents sobre què constitueix un ésser humà i on traçar la línia. Per a molts evangèlics i altres cristians, la fecundació in vitro pot ser problemàtica i alguns demanen més regulació i educació, ja que el procés és \"inherentment antinatural\" segons Jason Thacker, un ètic cristià.

Kelly i Alex Pelsor d'Indianapolis van recórrer a un especialista en fertilitat després de dos anys intentant tenir fills naturalment. Pelsor, que creu que la vida comença a partir de l'instant en què es produeix el creixement després de la fusió dels òvuls i els espermatozoides, estava molt espantada i amb dubtes sobre el camí a seguir. Després de moltes preguntes i oracions, Pelsor va començar a assistir a un grup de suport cristià per a la infertilitat i va començar a sentir una \"pau inexplicable\" sobre progressar amb la fecundació in vitro, considerant la seva filla com un miracle de Déu gràcies a aquesta tecnologia.

Amanda Walker, després d'intentar naturalment tenir fills durant cinc anys i patir un avortament espontani, es va enfrontar al dilema ètic del que fer amb els embrions sobrants després d'acumular-ne 10 en el seu procés de fecundació in vitro, dels quals tres es van convertir en els seus fills. Walker i altres parelles s'han trobat frequentment en posicions similars, debatent sobre la necessitat d'una major component educativa tant a l'església com a la comunitat mèdica per tal de comprendre millor tot el que implica la fecundació in vitro.